Incís històric - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

La insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 fou l’element desencadenant d'una violenta persecució que tingué com un dels focus l'Església catòlica. Així, el culte i la pràctica religiosa fou prohibit en gairebé tota l'Espanya republicana, amb fases més o menys intenses entre 1936 i 1939.   

A Girona el cop d'estat va tenir un caràcter militar, sense gairebé participació civil i amb cap intervenció d'eclesiàstics. Això no va salvar de la condemna als grups que havien recolzat el Front d'Ordre en les eleccions de febrer del 1936; aquests comicis havien donat la victòria, a Espanya, al Front Popular, recolzat a Catalunya per les forces que donaven suport al govern de la Generalitat.
El fracàs de la insurrecció militar conduí a una altra insurrecció contra l'ordre establert, liderada principalment per grups anarquistes i, aquesta sí, estesa a tota la diòcesi. Sorgiren grups locals i comitès, alguns dels quals iniciaren una tasca sistemàtica de persecució de persones i destrucció de béns relacionats amb la religió. Moriren violentment a la diòcesi de Girona gairebé 200 dels 935 membres del clergat diocesà.

També foren assassinats destacats membres dels moviments catòlics i parroquials, en especial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.  Entre els comitès més actius hom assenyala els de Salt i Orriols, però la complicitat d'algunes autoritats republicanes i de veïns d'algunes poblacions va resultar nefasta. S'obriren centres de detenció a la caserna d'Artilleria i al Seminari de Girona,  i al castell de Sant Ferran de Figueres, dominat pels comitès.

La persecució no tan sols anà dirigida a eliminar persones que, segons els perseguidors, es poguessin significar amb la causa del bàndol enemic. D’això en dona fe la destrucció, per les mateixes dates, d'una gran part del patrimoni mobiliari i d'obres d'art religiós.

L'odi a la fe cristiana arribà fins al punt que es va procedir al  canvi en la toponímia  i en la nomenclatura urbana de qualsevol referència a l'element religiós. Pels revolucionaris que dominaren Catalunya durant els primers mesos de guerra, era tan necessari aquells dies lluitar al Front d'Aragó com cremar esglésies a la reraguarda. El foc consumí gran quantitat de retaules, quadres i imatges. Algunes esglésies, com les de Blanes o Canet de Mar, s'ensorraren. D'altres van ser objecte de destrucció sistemàtica, com les gironines del Mercadal de Girona i de les religioses cistercenques. Fins i tot, es van invertir 400.000 pessetes de 1937, tota una fortuna, a desmuntar el creuer i presbiteri de Sant Pere de Figueres.




Destrosses a la capella de Sant Narcís. Església de Sant Fèlix. Girona, juliol de 1936

Detall

Destrosses en la capella de Sant Narcís. Església de Sant Fèlix. Girona, juliol de 1936

 
 
 
 
 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal